mercoledì 8 ottobre 2014

Sa COGIUA ANTIGA PO CARRASEGARE.(poesia de Bostianu Barracca)




Sa Cogiua antiga po carrasegare 





Unu ciu de Issirìa 

su prus errìcu de ‘idda 

Anca ‘olet a pobidda 

Bailla s’ispuncièra. 

In sa megnus primavèra 

est issa picinna bella. 

Cun sa sua parentella 

gente pobera e onesta 

arricint s’arrichiesta 

de cussu cieddu ‘èciu 

mancari tegnant disprèciu 

ddu ‘olent pigare etotu, 

ca Caicu pei trotu 

tenet benes a muntone. 

Cudda die in s’istradone 

a calledda a ispassigiu 

d’est benìu su disigiu 

e de si dda domannare 

e issa:”Lassami ‘annare 

poite ses bèciu cadùcu; 

su loroddu cun su mùcu 

circa de ti ne brobbìre. 

Ca seo ‘eo in s’avenìre 

e tue in su passàu, 

che un arbore sicàu 

canno ti càrdio ses tue. 

Lassami ci mi nne fue 

ca depo torrare a domo 

po sa proposta no dromo 

ca mi ses partu invadente, 

ca ci nos biet sa gente 

no abbarro trancuilla”. 

Torrat a domo Bailla 

alluta che una frama 

e ddu racontat su drama 

lambriganno a fiotu. 

“Caicheddu pei trotu 

in s’istrada m’at frimàu 

anca s’est innamoràu 

e mi ‘olet po pobidda, 

gia si nn’erriet sa ‘idda 

canno ‘ènint a dd’issìre 

ca no pòcio prus bivìre 

nne perdo s’onore e fama”. 

A babbu mutit sa mama 

c’arrimau est in s’ungrone: 

“No ddu perdo cust’ucone 

ca nci no gia seo allìcu!. 

“Pigadiddu ca est errìcu 

e nos aconciat a totu 

ca Caicu pei trotu 

tenet dinàre e sienna”. 

“Tanno ‘oleis ci mi ‘enna 

ai custu cièddu ‘èciu? 

E mancari a caru prèciu 

e bos ap’acuntentare. 

E tanno ap’acetare 

cussa sua richiesta 

prepàraemi sa festa 

avisanno a s’Arretore 

ca mi cogiuo cun dolore 

de Sant’Antoni in cresìa. 

Trista seo e afrigìa 

e non seo cumprennenno 

su ci oe seo faenno 

ca no ddi tegno amore”. 

Bannant an ca s’Arrettore 

s’unione a cunfrimare, 

canno sunti faci’a pare 

no d’est partu mancu ‘eru: 

“A bos cogiuare aberu 

seis bènios fin’a innoe”? 

Mì ! Ca corrudu che boe 

podes crasa diventare. 

Pencia de t’asseliare 

abbandonadda s’idèa , 

ci nò ‘intras in pelèa 

e no est cosa perfeta, 

ca ti est che una neta 

no est bellu a dd’isposare.” 

Is sorgas si ‘etant apare 

a melèciu e a tragagios, 

si nn’at betàu a cagios 

de parentes e invitàos. 

Pustis ci si sunt calmàos 

cena mancu ‘ogare mussu 

e totus a murru russu 

s’idd’aviant a s’Oficiu, 

ca po cussu sacrificiu 

iant a bòlet pregontare 

ci dd’os pociant isposare 

in civile matrimòniu. 

Su sinnigu che dimoniu 

fut betannosi a sa nega 

is sorgas comente istrega 

dd’anta a marolla cunvintu. 

S’incrarat a fassa in chintu 

po frimare s’unione, 

sa canallia in s’istradone 

cun lameris atripànno; 

a tropas sunti arribànno 

a s’intènnia’e su sonu 

e ddi nanta : “e fae a bonu 

e tocca e isposamidda 

ca pobiddu cun pobidda 

depent issos diventare”. 

Mutit isposos a pare 

e is testimognos puru 

postu a palas a muru 

s’unione dd’is sigilla 

e Caicu cun Bailla 

como si sunt isposaos. 

Tota is tres biginaos 

parentes e gente amiga 

ca po custa cogiua antiga 

anta fatu festa manna. 

Issa trista e a una banna 

manc’unu ballu s’at fatu; 

issu inveces suddisfatu 

s’ora ‘e finire non bie, 

po abbarrare su merìe 

solu cun Bailla sua 

e po esset a sa cua 

passanno note dileta. 

Ddi ’ogat cipone e paleta 

e pustis sa camisedda 

issa frima e mischinedda 

abbarrat in camisotu 

e Caicu pei trotu 

dad’in totu ispollincada. 

Si nn’est ‘eretu agatada 

ca non ddi funcionat nudda 

e cun d’unu pramu ‘e ciudda 

sinne pesat lastimosa, 

e che verginella isposa 

abbarrat innida e pura; 

ca is leges de natura 

‘olent sempre arrespetadas. 

“Mi dd’apo pigàu ‘ebàdas 

ca ‘olet solu cardiàu 

e bestìu e samunàu 

e totu sa die atènniu . 

Coro!No apo cumprènniu 

cann ‘apo nau ca emo. 

Como che canna mi tremo 

cena ‘uget membru sanu. 

Ne ddu leo a Melanu 

anca is mognas ddu lasso 

gasi deo mi dd’ispasso 

a destra e canno a manca 

seo che vedovella bianca 

ma de colores bestìa. “ 

Custa istoria est fantasìa 

fata po carrasegare 

ma si podet averare 

atencione bellas mias. 

Unu ciu de Issiria…… 



Bostianu Barracca 

Desulu 1/3/2014 





CASULA STEMMA E BLASONE- DOSSIER ARALDICO

FONTE Antica ed assai nobile famiglia sarda, di chiara ed avita virtù, propagatasi, nel corso dei secoli, in diverse regioni d'Italia...